Arxiu mensual: desembre de 2013

LA VISITA DEL ZAC!

Aquest cap de setmana 7 i 8 de desembre els Castors vam anar d’excursió a cambrils. L’AEG Gent de Mar ens va acollir al seu cau i hi vam passar tot el cap de setmana!

Teniem moltes ganes que arribes aquest dia ja que volia dir que per fi coneixeriem a en Zac l’extraterrestre. A la tarda vam fer tallers per la paradeta de Nadal del cau. Pompons, arbres de nadal, estrelles, tions,… moltes i moltes coses xulis per vendre i poder guanyar diners per anar de campaments! A més, vam fer un mural on vam haver de dibuixar la terra tal com la veiem nosaltres. Quan va començar a fer-se de nit els caps ens van fer el sopar i ens ho vam menjar tot i tot!
Després…va arribar el moment del cap de setmana. Ja ho teniem tot:
– Carnet d’astronauta
– Disfresa d’astronauta
– Mural de com és la terra
– Clau anglesa per obrir la nau
Quan vam obrir la nau vam passar per un túnel galàctic molt fosc i llarg fins que vam arribar al planeta! Era mooooooolt fosc però les estrelles i els planetes ens iluminaven! Allà vam trobar un missatge d’en Zac. Ens havia estat observant tots aquests dies i estava molt content perquè haviem estat uns autèntics astronautes. Ens va regalar una pulsera que fa llum per la nit per no tenir por i unes quantes xocolatines. ÉS EL MILLOR!!!
Amb aquesta dolça sensació d’haver conegut algú de l’espai exterior l’Adrià i la Marina ens van llegir un conte sobre el sol i la lluna i vam anar a dormir.
L’endemà (ens va costar una mica aixecar-nos), ens van rentar les dents entre nosaltres i vam seguir fent coses guais per la paradeta de Nadal. D’aquesta manera vam fer molta gana per dinar… hi havia MACARRONS!!! Estaven tant bons…
Després vam haver de recollir-ho tot amb la panxa plena i vam marxar cap a Reus. Ha estat un gran cap de setmana, ens ho hem passat super bé, i el millor de tot: JA SOM ASTRONAUTES!



ELS TRUCS OBREN HORITZONS

Doncs bé, els dies 6 i 7 els trucs van fer una sortideta a la Selva del Camp.… però què dic, UNA GRAN SORTIDOTA!

Vam caminar de Reus fins a la Selva del Camp, tot pujant pel Puig d’en Cama (717m) un cim situat al darrere d’aquesta. El cim no era gaire alt comparat amb el Monteixo, una muntanya que molts d’ells es van fer als campaments passats, tot i així les cames feien mal, els peus també i alguna que altre llaga va aparèixer, però tots aquests petits detalls no van ser res comparat amb la sensació de plenitud i satisfacció per haver complert el petit objectiu del dia, arribar a dalt de tot rodejat d’unes vistes increïbles i amb els teus amics, que pràcticament els anomenaries família.

 996983_10200743880713972_64735728_n

Després d’això vam baixar per arribar al poble, allà ens esperaria una casa molt i molt bonica, amb cuina lavabo i sofas!  A més, portàvem un projector per poder veure pel·lícules a la nit, aquella sala semblava ideada per nosaltres durant aquests dies. Quan vam arribar, ja dinats en un petit turonet abans d’arribar al poble, vam berenar. I amb nosaltres un noi anomenat Pep, ell va ser qui ens va parlar en la descoberta sobre el seu viatge a l’Àfrica, les seves experiències, records, anècdotes, música,pors, objectes d’allà, impactes, i fotografies, sobre un món totalment desconegut per nosaltres en aquells instants. En Pep ens va deixar amb la boca oberta, tot allò que explicava era realment interessant, i profitós, crec que tots hi vam estar reflexionant sobre el món en que vivim, i el món en que desgraciadament no vivim, però caldria viure. Després de tot això es va quedar a sopar com agraïment per la visita i per la seva xerrada, la sopa de cau va triomfar i lo millor, el joc de bona nit/ vetllada del final del dia…

Consistia en donar una “xuxe” de 3 que tens a la mà, a la persona que vulguis i per la raó que vulguis, i justificant-la davant dels companys. Més d’una llàgrima va caure, i més de tres abraçades també. Sembla mentida que d’un joc que sembla tan poca cosa, l’acabem convertint en un cúmul de sentiments que florits es deixen emportar o que floreixen al moment i s’emporten emocions amb nosaltres. Això va ser la clau d’acabar el dia amb un somriure.

I per fi! L’hora de “dormir”, l’hora en que els trucs es preparen per veure pel·lícules i xerrar, mentre mengen un genial RESSUPÓ DE PATATES I COCACOLA! Això si! Si aguanten desperts, perquè el cansament del dia ens va atrapant i ens agafa amb tanta força que alguns son incapaços de dir que no, i acaben per desaparèixer del món i aparèixer en els somnis.

I Booon dia! Tornem-hi! Que no s’ha acabat això! Ara ens toca el Bon Dia, en aquest cas ens va tocar un joc en què havies d’anar omplint el globus amb aire, cada cop que pensaves un defecte teu… i després petar-ho i repetar-ho per poder fer front, i vèncer pors i ser millors dia rere dia! I per últim, la revisió, indispensable per saber si els nostres caps han de millorar o no alguna cosa, i si la convivència ha sigut bona o dolenta, en aquest cas tot perfecte!

Aquesta excursió l’han preparat els caps, però la pròxima la preparem nosaltres, els trucs, una manera més d’aprendre a cooperar en unitat i a ser més independents a l’hora d’assumir responsabilitats.

Cris- trucaire