ELS TRUCS OBREN HORITZONS

Doncs bé, els dies 6 i 7 els trucs van fer una sortideta a la Selva del Camp.… però què dic, UNA GRAN SORTIDOTA!

Vam caminar de Reus fins a la Selva del Camp, tot pujant pel Puig d’en Cama (717m) un cim situat al darrere d’aquesta. El cim no era gaire alt comparat amb el Monteixo, una muntanya que molts d’ells es van fer als campaments passats, tot i així les cames feien mal, els peus també i alguna que altre llaga va aparèixer, però tots aquests petits detalls no van ser res comparat amb la sensació de plenitud i satisfacció per haver complert el petit objectiu del dia, arribar a dalt de tot rodejat d’unes vistes increïbles i amb els teus amics, que pràcticament els anomenaries família.

 996983_10200743880713972_64735728_n

Després d’això vam baixar per arribar al poble, allà ens esperaria una casa molt i molt bonica, amb cuina lavabo i sofas!  A més, portàvem un projector per poder veure pel·lícules a la nit, aquella sala semblava ideada per nosaltres durant aquests dies. Quan vam arribar, ja dinats en un petit turonet abans d’arribar al poble, vam berenar. I amb nosaltres un noi anomenat Pep, ell va ser qui ens va parlar en la descoberta sobre el seu viatge a l’Àfrica, les seves experiències, records, anècdotes, música,pors, objectes d’allà, impactes, i fotografies, sobre un món totalment desconegut per nosaltres en aquells instants. En Pep ens va deixar amb la boca oberta, tot allò que explicava era realment interessant, i profitós, crec que tots hi vam estar reflexionant sobre el món en que vivim, i el món en que desgraciadament no vivim, però caldria viure. Després de tot això es va quedar a sopar com agraïment per la visita i per la seva xerrada, la sopa de cau va triomfar i lo millor, el joc de bona nit/ vetllada del final del dia…

Consistia en donar una “xuxe” de 3 que tens a la mà, a la persona que vulguis i per la raó que vulguis, i justificant-la davant dels companys. Més d’una llàgrima va caure, i més de tres abraçades també. Sembla mentida que d’un joc que sembla tan poca cosa, l’acabem convertint en un cúmul de sentiments que florits es deixen emportar o que floreixen al moment i s’emporten emocions amb nosaltres. Això va ser la clau d’acabar el dia amb un somriure.

I per fi! L’hora de “dormir”, l’hora en que els trucs es preparen per veure pel·lícules i xerrar, mentre mengen un genial RESSUPÓ DE PATATES I COCACOLA! Això si! Si aguanten desperts, perquè el cansament del dia ens va atrapant i ens agafa amb tanta força que alguns son incapaços de dir que no, i acaben per desaparèixer del món i aparèixer en els somnis.

I Booon dia! Tornem-hi! Que no s’ha acabat això! Ara ens toca el Bon Dia, en aquest cas ens va tocar un joc en què havies d’anar omplint el globus amb aire, cada cop que pensaves un defecte teu… i després petar-ho i repetar-ho per poder fer front, i vèncer pors i ser millors dia rere dia! I per últim, la revisió, indispensable per saber si els nostres caps han de millorar o no alguna cosa, i si la convivència ha sigut bona o dolenta, en aquest cas tot perfecte!

Aquesta excursió l’han preparat els caps, però la pròxima la preparem nosaltres, els trucs, una manera més d’aprendre a cooperar en unitat i a ser més independents a l’hora d’assumir responsabilitats.

Cris- trucaire



Un pensament sobre “ELS TRUCS OBREN HORITZONS

  1. “Més d’una llàgrima va caure, i més de tres abraçades també”. No es podria resumir millor… Sou genials truquitus! ^^

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *